CastellanoCatalEnglish  
 
 
Veure tots els meus llibres
Veure tots els meus llibres
 
 
"Jordi Molist atrapa el lector, que es transforma de nou en un nen per deixar-se conduir per la mgia i el misteri dels fets narrats."
El Cultural
 
 
Los ngeles.
Presagio
Los ngeles.
 
 
 
 

Ir al formulario E-mail de contacte amb Jordi Molist

Ir al formulario E-mail de contacte amb Webmaster



 
 
Anillo   L’èxit de L’anell evidencia les reunions maçòniques que tenien lloc a l’església de Santa Anna, de Barcelona, i provoca l’ordre d’expulsió d’aquest grup, dit “Priorat de Sant Joan de Jerusalem”, per part de l’arquebisbe. El Gran Priorat de Sant Joan de Jerusalem, fundat el 1791, vinculat a la Gran Lògia d’Espanya, és expulsat, per ordre de l’arquebisbe, de la parròquia barcelonina, on es reunia des de fa tres anys.

Article publicat a: El Triangle, per Pep Martí - 18 de Julio de 2005



El llibre L’anell de Jordi Molist ja ho deia

El Anillo   es trobades del Gran Priorat de Sant Joan de Jerusalem a l’església de Sant Joan semblen haver inspirat l’obra de Jordi Molist L’anell, finalista del Premi de Novel·la Històrica Alfons X el Savi i que ja ha venut més de 200.000 exemplars.

   Des de l’èxit del famós El codi Da Vinci, de Dan Brown, la temàtica esotèrica amb forts elements d’intriga eclesiàstica continua garantint l’èxit a les llibreries. Molist, un català que ara viu a Madrid, situa una part de la trama de la novel·la a l’església de Santa Anna, on un grup de nous templers es reuneix periòdicament. L’obra narra la recerca d’un suposat tresor deixat en herència a la protagonista de la història pel seu oncle.

   Molist, en declaracions a EL TRIANGLE, es mostra molt interessat per la prohibició de l’accés dels maçons a Santa Anna, en demana més detalls, i afirma que “no combrego gens amb la literatura antimaçònica que ara apareix. Sóc una persona ubicada en el camp de la tolerància. En la novel·la, més que parlar de maçons, faig referències a l’espiritualitat medieval, que m’interessa força”.

Santa Ana vía satélite
 
L’església de Santa Anna ha estat sempre
un lloc de reunions de templers i cavallers esotèrics.

 
L’expulsió

Benedicto XVI   La regressió que viu l’Església catòlica, i que l’elecció de Joseph Ratzinger com a Benet XVI ha reafirmat, té una de les seves manifestacions en la recuperació de la lluita contra la maçoneria com un dels cavalls de batalla de la dreta catòlica. D’això no se salva ni l’ala més liberal de l’episcopat, temorós d’aparèixer com a poc addicte a l’ortodòxia. Lluís Martínez Sistach, arquebisbe de Barcelona, acaba d’ordenar que les portes de l’església de Santa Anna es tanquin als maçons.

   Des de feia tres anys, el Gran Priorat dels Ordes Units Religiosos, Militars i Maçònics del Temple de Sant Joan de Jerusalem, fundat el 1791 a la Gran Bretanya i que a l’Estat espanyol està vinculat a la Gran Lògia d’Espanya (GLE), es reunia a l’església barcelonina de Santa Anna. El rector no hi va posar cap obstacle, tot i que aleshores l’arquebisbe, el cardenal Carles, era un home de perfil conservador. Santa Anna, una de le esglésies més belles de la ciutat, amb el seu claustre i la seva sala capitular, era vista com l’escenari ideal per a aquests cavallers que gaudeixen dels rituals i de les trobades discretes. A més, tenien el detall d’assistir a missa abans de començar els seus treballs, un fet que pot sorprendre els qui desconeixen la maçoneria.

   L’església de Santa Anna està vinculada històricament a l’orde del Sant Sepulcre (1099), el primer dels ordes militars creats en temps de les croades per protegir la ciutat de Jerusalem, conquerida als musulmans. Després es van crear els ordes del Temple i de Sant Joan de Jerusalem. Santa Anna va ser lloc de reunió dels del Sant Sepulcre des del segle XII. Amb aquesta tradició, els responsables del Gran Priorat que hem esmentat van considerar que l’església era un lloc adient per celebrar les trobades. Però la notícia que una colla de maçons s’aplegava alguns cops l’any en una parròquia catòlica devia escandalitzar algú. O potser és que la lectura de L’anell, novel·la històrica de Jordi Molist que ha venut 200.000 exemplars i que parla d’unes reunions esotèriques a Santa Anna, ha fet córrer la nova.

   Des de l’arquebisbat va arribar finalment l’ordre al rector de la parròquia de foragitar uns hosts tan inesperats. Sembla que al rector, Joan Aran, li va semblar greu l’incident, però no va tenir més remei que obeir, sobretot quan va quedar clar que per a l’arquebisbe el tema era molt gros.

 

Un precedent

Iglesia de Santa Ana   Un dels qui coneixen el cas és mossèn Josep Dalmau, sacerdot i activista de mil causes, totes elles lligades a la defensa del país i de les llibertats, i un dels homes d’Església que s’han acostat més a l’estudi de la maçoneria. Sovint ha fet de pont entre els “germans” i els bisbes. Va demostrar les seves capacitats diplomàtiques amb motiu de la mort de Lluís Salat, gran mestre de la GLE, fa prop de deu anys. Aleshores, va aconseguir l’autorització del cardenal Ricard Maria Carles per oficiar el funeral a l’església de Santa Maria del Mar. La frase de Carles en aquell moment és per llogar-hi cadires: “Ah!, això és com els rotarys, no? Conec un rotary que és molt bona persona; doncs endavant”.

   El funeral de Salat, anunciat als diaris en esqueles que encapçalaven símbols maçònics, va escandalitzar algunes persones de la diòcesi i va deixar el cardenal Carles en una situació compromesa davant alguns prelats tan conservadors com ell. Des de l’arquebisbat es va suggerir a Dalmau que no fos ell qui fes el sermó. “Ah, no, això és innegociable; si no és possible, farem la cerimònia en un atre lloc”, va dir ell. El funeral va ser una mostra d’aproximació entre el catolicisme liberal i la maçoneria.

   Ara, Dalmau es mostra molt dur amb la decisió de l’arquebisbat de fer fora el Gran Priorat de Sant Joan de Jerusalem de l’església de Santa Anna. Per a ell, una explicació podria ser que Sistach té por de quedar com un tou davant de Roma i que espera que el facin cardenal aviat: “Pot ser que algú esperi ser cardenal en el proper consistori. Cal tenir en compte que Ratzinger és un home amb profundes conviccions antimaçòniques. Jo he demanat una entrevista amb el bisbe Joan Carrera per saber si hi ha hagut alguna indicació de Roma en aquest cas”.

   Dalmau creu que “al si de l’Església hi ha molta desinformació sobre la maçoneria i ara es viu una regressió ideològica. Molts maçons són persones de missa i van a combregar. El dia del funeral per Salat prop de 400 persones van anar a la comunió”.

 

Relacions contradictòries

Masonería   A pesar de les diatribes papals contra la maçoneria, la relació entre l’Església i l’orde de l’esquadra i el compàs ha experimentat molts canvis. Els anys de Joan Pau II van suposar un enfortiment del discurs reaccionari.

   L’elecció de Benet XVI ha ratificat les posicions del cardenal Rouco i del búnquer episcopal, enfront d’altres prelats més oberts, com Ricardo Blázquez, president de la Conferència Episcopal, i l’arquebisbe Martínez Sistach. Per saber quina és la correlació real de forces, ara cal esperar el primer consistori del nou Papa, el primer nomenament dels cardenals. Sistach, com a responsable d’una seu gran com és Barcelona, hauria de tenir molts números per ser elevat al rang de cardenal. Si no és així, si el fan esperar, serà una bufetad.

 

 
   
 
Todos los contenidos de esta web son © Jorge Molist 2006-2017 | Diseño: QLaB
Prohibida la reproducción total o parcial de los mismos sin autorización escrita del titular del copyright.